dilluns, 9 de desembre del 2013

Somriures




Només amb un somriure
que em facis, tot passant,

ja puc crear el nou somni
que em fa sentir  exultant.
Tenim les mans ben plenes,
de tot el que hem  sembrat,
si en el camí  hi ha pedres
resistirem l'embat.




7 comentaris:

  1. El poder del somriure, invencible!!

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Albanta, guapa, quina alegria de veure't... el somriure se'm fa més gran encara...

      Una abraçada!!1

      Elimina
  2. L'important és tenir somnis, les pedres del camí les foragitarem, a cops de somriures...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les anirem trampejant com podrem... vigilant que no ens aturin els somnis...

      Elimina
  3. Passat i futur entrelligats de manera sintètica en el teu poema. A la Joana li agradaria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena, segur que li agradaria que juguéssim amb els poemes...

      Elimina
  4. Aquí poses l'essència i la força de varis dels seus poemes.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons