diumenge, 1 de desembre del 2013

SÓC UNA CLASSE (de pronom, vés)

Oh, que cansat fastiguejada estic de la meva
esquerpa, vella, tan difícil terra gramàtica
i com m’agradaria d’alliberar-la,
milles enllà,
on diuen que la llengua estrangera és culta
i noble, amable, estudiosa, respectuosa,
catalanòfila  i feliç!
Aleshores, durant les calades, els alumnes mormolarien
xiuxiuejant: “Com el bibliòfil que deixa el llibre,
així l’alumne que abandona el seu curs",
mentre jo, ja ben lluny, em fotria
dels pronoms febles i de l’antiga dièresi
d’aquesta reïna del meu bolígraf tan egoista.
Però no he d'aconseguir mai el meu propòsit
i em quedaré aquí fins al trimestre següent.

Car sóc també molt covarda i rancuniosa

i defenso a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva esquerpa,
irregular, conjugada, fàcilment odiable gramàtica.

3 comentaris:

  1. Està molt ben trobada la paròdia i la ironia... Molt bo.

    Ha arribat una mica tard i estaria millor si el poséssim amb els de la seva setmana. Només hauries d'endarerir -li un dia la data: datar-lo el dia 1. Per mantenir l'ordre... Clar que ja és molt que hagis arribat... Amb la moguda que tens... Més val tard que mai... :D. Petonassos

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons