dilluns, 16 de desembre de 2013

Que entri la llum


Que entri la llum
i ballin les fulles.
Abrigui el solet
el cau tan bonic.
- No t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Cova falaguera.
Una branca menuda
ens faci de casa
on aturar el vol
quan som abatuts,
i una piuladissa
d'ocellets ben tendres
ens porti volant
mentre alcem mirades,
amb un aleteig de parpelles
pel sol que enlluerna,
provant d'arraulir-se
a l'escalf dels teus ulls.

3 comentaris:

  1. Preciós, tendre, pastoral... Gràcies, fanalet, per aquest poema dolç.

    ResponElimina
  2. M'agrada molt. En llegir-lo el que he sentit m'ha recordat el so del cant alegre d'un ocell menut que des de les branques piula a la vida.
    És com un raig de llum que entra directa

    ResponElimina
  3. Un arbre amb molt de caliu, per aquests dies freds...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons