dimecres, 11 de desembre de 2013

Amb tots els teus mots





Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
amb tots els teus mots
ja em sabré estimat.

Brillaran ardits
en l’aire clar de primavera,
lliures a la fi,
agosarats com aquell primer somriure
que tu em daves,

i encara amb energia,
no en dubtis,
quan tu no hi siguis,
poeta,
el dia després.
.....................................................Jordi Dorca

13 comentaris:

  1. Jordi, no volia que es quedés de comentari i te l'he publicat... Si el vols d'una altra manera el publiques tu i esborrem aquest. D'acord?

    ResponElimina
  2. Jordi, els somriures duren i duren...No tenen data de caducitat i les teves paraules tampoc...

    ResponElimina
  3. Quina il·lusió! Moltes gràcies, Carme. M'ha fet molta il·lusió. Des d'aquí no podia fer-lo entrar. Flors precioses.
    Roser, estem envoltats de versos acollidors, gràcies, moltes gràcies. Un dia esplèndid. Una abraçada fins a les Esplugues.

    ResponElimina
  4. ¡Hola -Roser!!!

    No conozco al poeta, pero son bonitos los versos, lo he pasado al traductor para poder entender algo.

    Y ea verdad sólo con una sonrisa, se dicen muchas plabras
    Las palabras que llevan el brillo de la primavera, no se pierden en el tiempo, quedan ahí en el alma para el que las recibe.

    Ha sido un inmenso placer pasar a leerte.
    Te dejo mi gratitud y mi estima siempre, por lo bonito que nos dejas y por acercarte a mi orilla. Un abrazo grandote, felices fiestas y un muy próspero 20014.

    Se muy muy feliz.

    ResponElimina
  5. Hola M.Roser.
    Gràcies per compartir aquest Poema, no coneixia aquest autor. M´agradat molt.
    Petons, Montserrat

    ResponElimina
  6. Perdona Carme, t´he confós amb la M.Roser.
    Pero estic contenta de coneixet.
    Ara m´en dono conte de que sou varios aut@rs.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
  7. Hola Marina, i també Hola Montserrat, crec que confoneu aquest blog col·lectiu, amb el blog de la Maria Roser, que es diu Petiteses.

    Sou molt benvingudes, també aquí, per descomptat, només que hi ha molts autors que escriuen i es fa estrany que només us dirigiu a la M Roser.

    Una abraçada.

    carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, no sé per què, algunes amigues del blog em confonen amb d'altres blocaires... Ja els ho he dit. És curiós perquè veig que només em passa a mi, no sé pas què deuen fer...Ho sento!!!
      Bona nit.

      Elimina
    2. No passa res... tothom es pot confondre... jo intento aclarir-ho també, ara veig que la Montserrat ja se n'ha adonat. Però de fet no és cap problema... no t'hi amoïnis.

      Bona nit, M Roser

      Elimina
  8. Els somriures perduren, els poetes també. Gracies a tots rebeu el meu somriure.

    ResponElimina
  9. M'he afegit a la roda, com no hi tinc permís, ho he posat al meu blog on he copiat totes les vostres entrades. En ell penjo tot el que trobo de la meva mare Joana Raspall.
    Moltes gràcies altre cop.
    Carme, si vols pujar-ho aquí, copieu.
    http://joanaraspall.blogspot.com.es/2013/12/blog-itinerancies-poetiques.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imma et torno a enviar el permís, si encara hi ets el puges tu mateixa i si ja t'has desconnectat te'l pujo jo d'aquí una estona.

      Estic feliç que t'hagis afegit a la Roda.

      Ara vinc a veure'l, Imma. Gràcies per venir...

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons