dimarts, 17 de desembre de 2013

De la teva terra

No t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Les  arrels t'alimenten
de la teva  terra
en treuen el suc.
El tronc  és  la força,
la pinya,  el castell
d'on surten les  branques
de molts  de  sabers.
No oblidis que l'arbre
ben cuidat  i net
traurà flors  i fruites.
I  assadollarem...

5 comentaris:

  1. Hola Carme.
    Es un Poema preciós.Veus ja no et confóng amb la Maria Roser.
    A casa tinc um llibre de Poemes d´en Salvador Espriu
    Bona nit desde Valencia, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montserrat, ara ja hem aclarit l'embolic!

      he, he, he... si la confusió ha servit per a dur-te fins aquí, benvinguda confusió!!!

      Una abraçada des del Vallès!

      Elimina
    2. Doncs si .Benvinguda confusió !!!
      Una abraçada, Montserrat

      Elimina
  2. L'arbre, la nostra terra, si en tenim cura, quan creixi, en sortiran flors de llibertat...

    Carme i Montserrat, petonets a les dues.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons