dilluns, 2 de desembre de 2013

La vida és única

Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat, tan sols un cop,
 sense cap assaig vas fent  camí, encertant
de vegades i altres no, aprenent sempre
de les petjades i dels errors, només un cop
I quan ja siguis savi o sàvia sabràs que res
del que has fet pot repetir-se
i te'n penediràs  inútilment d'allò no fet-
I aprèn,  aprendràs sempre d'aquest camí
dels qui et vagis trobant i caminin amb tu
de vegades colze a colze i altres de la mà
Recorda que la vida és única , és un tresor
que no podem malversar.

3 comentaris:

  1. M'ha agradat molt la idea que no podem assajar la vida. Té un sentit que m'agrada, potser perquè massa cops les coses es prenen a la lleugera com si poguéssim rectificar i no podem.

    ResponElimina
  2. Aprenem mentre caminem i no hi ha possibilitat de recular i fer diferent allò que ja hem fet. Però del camí fet podem apendre per avançar millor la part de trajecte que ens falta.
    M'ha agradat molt la idea de fons que batega en el teu poema.
    I algunes de les construccions són molt brillants:"te'n penediràs inútilment d'allò no fet".

    ResponElimina
  3. Sort en tenim que aprenem dels errors, és l'única manera de ser una mica savis...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons