dilluns, 9 de desembre de 2013

La primera

La primera


Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja sento el goig de viure
i vaig pel món cantant.
Sota d'una olivera
m'he assegut a pensar,
voldré ser, la primera,
de poder-te estimar.


M. Roser Algué Vendrells

6 comentaris:

  1. Són sorprenents, el títol i la segona part! Suposo que té molt a veure amb la imatge.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies a les dues...El somriure, porta a l'estimació!

    ResponElimina
  3. T'ha inspirat un amor i unes ganes de viure molt grans.

    ResponElimina
  4. I costa tan poc fer feliç a la gent amb un somriure...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons