dilluns, 2 de desembre de 2013

Atura't

Gustav Klimt





Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat tan sols un cop
camines com si res, en la inconsciència
i a cada passa més, a cada trot
vas carregant-te pedrots de tristesa
que hauràs de transportar tot el viatge.
Atura't un moment, pensa't el lloc
copsa l'instant suprem com si morís
i en tornar a fer via, ja més savi
conscient d'amor, fes teu aquest paratge.

4 comentaris:

  1. Quan passis per aquest vell camí fressat , aturat de tant en tant i mira de no trepitjar les flors...Bonic poema!

    ResponElimina
  2. És molt bonic i tens molts raó, ens carreguem de pedrots de tristesa inútil...

    ResponElimina
  3. Versos bonics que conviden a aturar-se a mirar-se amb calma allò que potser trepitgem una i altra vegada sense compassió...

    "...i en tornar a fer via, ja més savi
    conscient d'amor, fes teu aquest paratge."

    :)

    Un abraç.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons