dilluns, 30 de desembre del 2013

Adéu, sense recança




Tots disposem de dues
canes d’avaluar.
I ara que ets a punt d'anar-te'n,
em voldria no equivocar.
 
No condemnar-te
pels mals dies passats;
ni situar-te en altar
que no et pertoca.
 
Voldria cloure't,
sense haver de fer balanç;
acomiadar-te sense pensar:
què tinc ara i què tenia abans.

Dir-te: "adéu, gràcies per tot;
marxa sense recança,  
en el cementiri dels anys, descansa.
No et jutjo, per així no jutjar-me".

3 comentaris:

  1. M'encanta aquest poema, sobretot el final. L'última estrofa... jo també li diré el mateix: "Adéu, gràcies per tot; marxa sense recança, en el cementiri dels anys, descansa. No et jutjo, per així no jutjar-me." Un bon comiat, Mònica.

    Gràcies de nou, per participar en aquest homenatge a Espriu i deixar-nos gaudir dels teus poemes.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons