dilluns, 18 de novembre de 2013

Si a la cendra ( amb molta pluja)

No veuràs la fondària
on s’encalma la pluja,
ni sabràs com van caure
una rere l'altra les gotes 
milers , petites , gronxades pel vent
tot el dia i la nit sense pausa
Veuràs com la pluja lenta, callada 
va caient imparable , tranquil.la 
com el poble que lluita 
amb passes insegures i fermes
endavant calladament fins el principi
el principi davant les urnes 
procés que degota incessant 
no veuràs la fondària
on s'encalma la pluja 
però si cauran un a un els obstacles
i algun dia com la pluja serà tot ben natural
viure, parlar, amb normalitat del camí 
que varem emprendre sense retorn possible 
ben agafats i agafades les mans.

4 comentaris:

  1. No hi ha retorn possible. Ara si, afortunadament, per la llibertat del poble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. m'alegra que tornis per aquí.,,,,,una abraçada ben gran!

      Elimina
  2. Cauran una un els obstacles... com m'agrada aquest vers... i segur q ue nosaltres si veurem com s'encalma la pluja.

    Gràcies Elfree... una abraçada de bona nit.

    ResponElimina
  3. Quantes coses que ens dius!
    I quina força pren la rapidesa de les teves paraules. Que sigui la força que ens fa falta per assolir el que volem.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons