dimarts, 19 de novembre de 2013

S'encalmarà la pluja...

No veuràs la fondària
on s'encalma la pluja,
però  la pluja  s'encalmarà
poc  poc  i sense  cap recança.
I  lliscarà  el temps
tan  suaument a  les  teves mans
que  semblarà que  era ahir
que  el  doblegàvem  a bocinets
per  guardar-lo  ben endins
de les  butxaques  de l'ànima.
I ara,  després  de la pluja
estendrem un pedaç  de temps
entre les teves  mans i les meves
perquè  torni  a fluir-hi, intens,
encara que  sigui només
l'instant  d'un bes.




9 comentaris:

  1. Tendre, bonic e inclús alegre... m'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per venir, Mariola, i per aquest comentari tan alegre...

      Elimina
  2. I finalment, en el repòs del temps amic, sabré trobar la pau que em manllevaren les tempestes viscudes, que no eren sinó lluites, les meves. I en la distància entre els teus ulls i la meva mirada, faré una estança on descansar, ni que sigui només, l'instant del teu bes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descansarem... són boniques les teves paraules, Mònica! Gràcies!

      Elimina
  3. Pedaç de temps. Sargit amb síl·labes, bastit amb silencis...

    maco, maco...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sargit, sargit, ja ho pots ben dir... gràcies cantireta...

      Elimina
  4. Preciós, Carme..... Tendre i bonic tot el que es despren. Gràcies!

    ResponElimina
  5. M'agrada això de guardar bocinets de temps a les butxaques de l'ànima...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons