diumenge, 10 de novembre del 2013

ON...

ON...

Jo sóc d'una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada per la pluja...
On els balcons llueixen estelades
i és fàcil conjugar el verb estimar.
On viu gent de cor alegre
divertida i assenyada.
On la lluna somriu sempre
i es canta mentre es treballa.
On els ocells quan refilen,
estan recitant poesies.

M. Roser Algué Vendrells

3 comentaris:

  1. Gràcies per venir, M Roser.

    Aquesta descripció del meu país també m'agrada molt. Els ocells que reciten poesies són genials!

    ResponElimina
  2. Una bonica descripció d'un pais que es vol fer gran !! Felicitats !!

    ResponElimina
  3. És que ja l'havien descrit tan bé, aquest nostre bonic país, que vaig haver de fer mans i mànigues per no repetir-me...Moltes gràcies a tots dos.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons