diumenge, 24 de novembre de 2013

Irremeiablement..



No veuràs la fondària
on s'encalma la pluja,
doncs ara,
irremeiablement,
no podem apartar els ulls
dels brillants colors
de la mort.

Una mort que s'atansa
amb el pas lleu i ferm.
Enlluernant-nos la mirada
amb la xopa absència del temps.

1 comentari:

  1. Barbo, arriba molt endins el teu poema, t'envio una abraçada gegant i immensa...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons