dilluns, 11 de novembre del 2013

Amb l'amor

                                           Molt he estimat i molt estimo encara.  (MMP)


Amb l'amor més vital que no caduca  mai
i s'eixampla mica  en mica, espai i temps  enllà
amb colors  de llibertat  i  gust  de sal.
Amb  olor de núvols  i tacte  d'infinit.
Amb  tu,  Miquel,  jo també  proclamo 
tot aquest  amor  i el legitimo.
Compartim tots els silencis  i tots  els mots.
I sé per sempre que més  enllà  
de la pell a la pell, l'amor  perdura,
com aquelles  fulles de tardor  que no volen caure.



7 comentaris:

  1. m'emocionat molt i que aquet amor sigui per tota la vida i et ompli de felicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor és un doll que si no s'atura... es multiplica i es multiplica i es fa gran i ample...

      Elimina
  2. :) És bonic agrair la estima compartida i dir-ho així, ben clar i ben alt...

    Jo no sóc molt expert en poesia en la nostra llengua (per no dir que sóc un complet analfabet, la qual cosa és més aproximada a la realitat) però gràcies al llibre-cd "Tribut de sorra i fulles" vaig poder gaudir fa un any dels versos de Martí i Pol, ara mateix he buscat "L'hoste insòlit", que m'encanta.

    Un abraç :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada, Ximo, juguem amb ell, per fer-lo encara més proper i més nostre.

      Una abraçada.

      Elimina
  3. "com aquelles fulles de tardor que no volen caure", m'encanta!

    ResponElimina
  4. També penso que el veritable mor, no caduca mai...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons