dimarts, 22 d’octubre de 2013

S'han esborrat les petjades


Darrera aquesta porta visc, 
però no sé 
si en puc dir vida. 

S'han esborrat,  les  petjades
que m'il·luminaven la nit,
i  al seu lloc  han crescut 
les  heures  de l'absència.
 Només  em queden panys  
i anelles i  eines  de tancar.
De l'espai dels  teus  ulls,
en faig  un camí.
I així tothom qui vol
pot trucar a la meva  porta
....................................................................Carme



10 comentaris:

  1. Respostes
    1. :D

      Passa, passa, Xavi, ets molt benvingut!!!

      Elimina
  2. El camí d'uns ulls, és una bona manera d'arribar a la porta

    ResponElimina
  3. Carme, preciós.
    Encara que es faci fosc i costi trobar la companyia, i no ens quedi altre opció que anar recollint els nostres troços i tot conclogui, arribaré segur a la teva porta.
    M'hi du l'instint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) A vegades costa trobar la companyia, és cert... però de fet no parem mai de buscar-la. Tant de bo que sigui així... i trobar-la, trucant a les portes que ens agraden.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons