dijous, 24 d’octubre del 2013

Sento els sorolls del carrer



      Darrera aquesta porta visc, 
      però no sé 
      si en puc dir vida.
      Sento els sorolls del carrer,
     la ciutat bull rere la porta,
      i voldria sortir,
     però una por bruta i absurda,
     em reté tancat a casa.
     Ni tant sols em sento capaç
     d’obrir la maleïda porta... 
      El senzill gest
      de posar la mà al pom,
      em gela la sang.
      Sento una mà invisible,
      oprimint-me el cor
      i se’m fa difícil respirar.
                             A viure amb aquest neguit,
                                                               se’n pot dir Vida?

3 comentaris:

  1. Retrates mot bé aquesta situació, que he vist davant meu tantes vegades... un gran poema, Anna, gràcies per tornar per aquí!

    ResponElimina
  2. Només cal decidir-se, primer un passet, després un altre...Perquè així és una trista vida...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons