dimecres, 23 d’octubre del 2013

Darrera aquesta porta visc.

Darrera aquesta porta visc, 
però no sé 
si en puc dir vida. 
Hi guardo les meves misèries,
mantinc les meves lluites,
resisteixo, sobrevisc.
I cada dia l'obro i surto al món,
em penjo un somriure 
i la capa de fe i esperança
en que tot pot canviar,
en que no s'ha d'abandonar la batalla,
ni tant sols baixar la guàrdia
per trobar el camí segur,
planer i asfaltat
que farà gustós el camí de retorn
cap al darrera d'aquella porta 
que tornarà a ser plena de serenitat i calma
i serà sense cap dubte
un altre cop vida.

3 comentaris:

  1. Gràcies, Laura, per venir. És una porta preciosa, la teva, la de la imatge i sobretot la del poema.

    ResponElimina
  2. Darrera d'aquesta porta hi ha tot un món d'esperança, segur que tot pot canviar...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons