dilluns, 28 d’octubre de 2013

Busco

Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel·lents-,

Busco versos  amics,
que em diguin batecs secrets.
Versos que  m'acompanyen
perquè fan camí  amb mi.
Que  m'empenyen  endavant,
o que  m'aturen   un instant,
que  m'insinuen dreceres.

Busco versos de l'ànima
que  se  m'enganxen a la pell
amb pinces  de  sentiments.

6 comentaris:

  1. Busques versos amics, i em regales la vida i el sentiment que batega en cada paraula teva.
    Vas fent camí i el teu camí enceta el meu. Resegueixo amb el dit la petjada que deixés a la meva ànima. La repasso i en faig un esborrany que m'acompanya i així, vaig dibuixant el meu camí. I tota tu, dins meu, et tornes poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Busco versos amics, i ja veus, el teu comentari ja sembla poesia pura.

      Vinga, endavant amb els versos amics!!!

      Elimina
  2. bona poeta Carme! m'ha agradat el teu buscar , m'hi poso tot prest encara que no crec que arribi a l'alçada del teu i el de la Mònica

    ResponElimina
  3. Eixos, eixos versos són els que mai s'obliden...

    M'han encantat les teues pinces, els teus batecs i... en fi, els camins que has construÏt. :)

    ResponElimina
  4. Si són versos de l'ànima no cal que els enganxis amb pinces, els tindràs sempre a flor de pell...

    ResponElimina
  5. M'agrada molt, veure els teus versos estesos a la llum. ;-)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons