diumenge, 15 de setembre de 2013

TOT UN POBLE.... aquarel·la


Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel,
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
i els cors complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
tot un poble haurà assolit de nou quant li robaren.
....................
seguin a la Carme .- TOT UN POBLE...


5 comentaris:

  1. Des de les ombres llunyanes del temps, fem via cap a la llum...

    ResponElimina
  2. Veuran un poble viu, amb Identitat, Dignitat i Llibertat...Preciós!!!

    ResponElimina
  3. Ay Roser!!! Que deliciosa poesía nos dejas, una preciosa alegoría o atributo a un pueblo que debe recobrar su historia milenaria, identidad, dignidad y libertad.

    Es muy hermosa, ha sido un placer pasar por tu casa.
    Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
    Un abrazo grande y se muy feliz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marina, si me permites una aclaración, esta poesia no és de M Roser, sino de Anton. Este és un blog colectivo.

      Gracias por pasarte por aquí. Un abrazo.

      Elimina
  4. Des de les ombres llunyanes del temps
    aprenem a desaprendre i a començar de nou.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons