dimarts, 3 de setembre de 2013

Rosa i esclat de l'Anton



Arrossegaré la nit plena de petons
com llençol brodat que tapa
la carn rosada d’íntima nuesa.
Boirina serà el llençol que balla
al compàs de mans inquietes
que volen descobrir
la grandesa de la princesa.
Fluirà el neguit
en les muntanyes i plans
i, en la llauraó,
la pollegana buscarà
la fèrtil terra.
......................................................Anton

(seguint la terra  de la Montse)

3 comentaris:

  1. Retrobant-me amb tots vosaltres en aquesta VIA...ahir RODA que no parava en son camí pels viaranys dels versos... seguirà avui donant compliment a tants magi que expresen amb joia els seus anhels d'amor, pau i llibertat... Us saludo, retrobats amics, companys de fal·lera. Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Contents de tenir-te aquí, Anton!!!

      Ens retrobem un com més, Via, perquè aquest setembre toca així! Poesia de la nostra fal·lera!

      Elimina
  2. La rosa ha esclatat i ha expandit el seu perfum per tota la nostra terra...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons