Des de les ombres llunyanes del temps
ens reconeixem i entenem,
per poder dir que hi som.
Així passat i present
aprenem a desaprendre
i a començar de nou,
per tornar a reeixir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Ens reconeixem, ara, al menys, ens reconeixem.
ResponEliminaComençarem de nou per reeixir... m'agrada.
Et poso una imatge, Montse! :)
Molt bé, endavant.
ResponEliminaAixò del reeixir em grata i te l'he agafat...Anton.
ResponEliminaSempre va bé començar de nou, quan el temps embla que ens fa ombra...
ResponEliminaSempre estem aprenent...
ResponEliminaEl dia que ens cansem d'aprendre serà el dia que ens oblidem del nostre futur, llavors només serem presó, i eixe dia... eixe dia estarem morts.
Besets :)