diumenge, 1 de setembre de 2013

Ja nafrats




Ja nafrats,
de tantes llances  que ens malmeten.
Amb el cor estripat,
però  amb l'alegria del coratge
i amb molt  de  seny...
Bastirem arran de terra,
fonamentarem amb  les mans,
plantarem llavors
i les  adobarem d'amor.
D'amor  a la llibertat  i a la terra.


PD:  seguint-vos  a  tots,  amb  l'agraïment  i la felicitat  de tenir-vos  aquí...

4 comentaris:

  1. L'agraïment i la joia de participar a les Itineràncies són nostres, Carme.

    ResponElimina
  2. Nostres i ben estimades...què faríem sense aquest caliu que ens uneix?
    I les nafres, ens les lleparem, i a fer-nos.en d'altres!

    ResponElimina
  3. I aquestes llavors plantades amb amor, segur que donaran bons fruits...

    ResponElimina
  4. Les nafres? Ens les lleparemm com gatets si cal. Per cert tots els gats que he vist aquestes vacances a l'Iran, eren "perses..."

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons