diumenge, 1 de setembre de 2013

Endavant


I ara, enclavats com estem,
ningú ens farà caure.
Dempeus, amb les mans enllaçades,
sentint vibrar el clam a les plantes dels peus.
Bastint arran de terra i amb la mirada clara.

6 comentaris:

  1. Que bonic Fanalet, i la foto, sisplau, preciós!

    ResponElimina
  2. endavant! esplèndida manera de començar fanal blau! abraçades!

    ResponElimina
  3. Que bé, fanalet, de veure't per aquí i retrobar la teva poesia!!!

    Enclavats, encara que els murs semblin inexpugnables. Quina preciosa combinació d'imatge i poesia.

    ResponElimina
  4. Preciosíssim, fanalet, paraules i fotografia.

    ResponElimina
  5. Aquests cinc versos esmolen l'horitzó de les cinc direccions de l'estelada, amb uns objectius tan clars com bells.

    Felicitats, fanalet...

    ResponElimina
  6. I sabem que si algú ens intenta fer caure ens hi resistirem, i sempre anirem endavant amb la firada fixa en l'horitzó...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons