divendres, 20 de setembre de 2013

PAS AVANT...aquarel·la


Crec que hi ha persones
que es queden enrere
si jo avanço el pas...
El meu trepig no clama
el xafar els drets dels altres
desconeguts, ignorats, amagats...
Desconeguts per no proclamats,
ignorats per desconeixement impropi,
amagats en la desfeta de la derrota
amb la por per reeixir al aire nou...
REEIXIR de les engrunes que permeten
els que escriviren la història
desprès de la victòria...
Com pollancs que reneixen
de soca viva, per molts somorta,
ha de esclatar de les ombres
i donar el pas avant...

DE REBAIXES 13.- 20-9-13
......
Collint REEIXIR  de l'escrit de la Montse

dijous, 19 de setembre de 2013

REEIXIR




Des de les ombres llunyanes del temps
ens reconeixem i entenem,
per poder dir que hi som.
Així passat i present
aprenem a desaprendre
i a començar de nou,
per tornar a reeixir.

Des de les ombres llunyanes dels temps

Torno,
des de les ombres llunyanes  dels  temps,
fins a trobar-te.

Vinc,  
des dels  cingles  oberts,
des dels  congosts més  tancats.
Enfangada  i vençuda.

Reguerols  d'aigua,  lentament
em llepen la pell.
El llot regalimant omple  clots 
i els tolls  reflecteixen misteris
en vibrants  onades circulars.

Hi sóc,  encara
muda  o xerraire
fosca  o clara.
Encara  hi sóc.

(seguint  les  ombres  llunyanes  del temps, de l'Anton  i  eixamplant  una mica  les  metàfores (o no)  cap a  altres  temes)

diumenge, 15 de setembre de 2013

TOT UN POBLE.... aquarel·la


Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel,
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
i els cors complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
tot un poble haurà assolit de nou quant li robaren.
....................
seguin a la Carme .- TOT UN POBLE...


dimecres, 11 de setembre de 2013

Des del Pertús a Alcanar

Des  del  Pertús  a Alcanar
(i fins i tot més enllà)
ens  hem enllaçat  mà  en mà.
T'he  vist  a  tu i a  tu també
enjogassat  i rialler.
I tu amb  els  nens
i tu amb  l'avi  més  vell
sobre  cadira  de rodes.
Tot  un poble.
Ens trobem amb entusiasme
segurs que  quan calgui
tornarem a reunir-nos
per  cridar, cantar  i explicar
que  volem ser,  només  ser,  lliures.
T'he pres  la mà  amb  esperança.


La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

via d'emocions

he près la teva mà amb esperança
malgrat els núvols de presagis foscos
hem arribat a lloc passant pels nostres boscos
muda, he fet una pregària de lloança
als éssers infinits que miren aquesta nostra terra
i sé que no vull pas la guerra
però si cal lluita hi haurà sang per tornar a pintar bandera
el groc el posaran les flors per fer una altra senyera


(zel, lloança d'un gran dia)


La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

11 de setembre del 2013

No ha sortit el sol,
encara.
Tot just es prepara igual que un cargol,
va treient els raigs entre boira i núvol
per clamar amb força el que vol tothom.
Farem la cadena,
lligats de la mà,
donant gran exemple
de bon ciutadà
del que vol el poble,
pau i llibertat.

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

dilluns, 9 de setembre de 2013

SEGAREM CADENES

Seguint Efreelang



Catalunya nostra!
Volen anorrear-te...
No ho consentirem.
Enllaçant les mans
farem la cadena
que en segarà d'altres!
 
  *

La  cadena de blogs  segueix  cap a ca  la Gemma i la Sara. 
Truquem al gegant  del pi?

diumenge, 8 de setembre de 2013

reescrivint lluís llach en la gran setmana


Molts junts, hem d’estar molt junts
sense cap espai
que sembli una escletxa
que quan ens mirin de dalt
sàpiguen ben clar
que som terra!

Molt junts, sempre molt més junts
per fugir del jou
que ara ens té sotmesos
i quan serem un estat
saber començar noves vies...

Ben junts, per sempre ben junts
mirant el futur
que tenim tan pròxim
I quan se’ns respecti el nom
sapiguem trobar la justícia!

(seguint Carme i cantant silenciosament Més lluny de Viatge a Ítaca)

Enllaçats els cors

Enllaçats  els  cors,
tornarem el sentit  a cada  mot.
Els  vestirem  de dubtes,
però  els despullarem d'enganys.
Enllaçats  els cors
sota  el sol  o sota  la pluja,
amb seriositat  profunda
o amb  l'alegria encomanadissa.
Serem un sol crit  i una sola veu.
Fins que ens escoltin.


dissabte, 7 de setembre de 2013

Primaveres enllà

Caminem.
Enllaçats els cors
mans enllaçades
primaveres enllà
per transformar
el present

divendres, 6 de setembre de 2013

PRIMAVERES LLIURES

Sota el sol de la tarda
s'escola un raig de llum brillant,
omplint tots els racons d'energia renovada,
que obra una finestra d'esperança
a futures primaveres lliures.

FLORIRAN ESTELS

Seguint Barbollaire

Llavor. Rel i saba nodriran
les noves branques
on, en futures primaveres,
hi floriran els estels
per bastir nostres senyeres!
                        *

SER ROSELLA... aquarel·la



El record que t'esperoni,
no que t'adormi.
Aixeca el front
com la rosella
per enlluernar
a tot l'entorn
com bandera...


El record que t'aconselli
i t'esperoni a ser persona.
Qui pogués ser rosella

cosida amb fil d'or... !!!
Anton.- 6-9-13


dijous, 5 de setembre de 2013

novament som un fil

(imatge de google)

El temps no ens serà frontera de res
que hem servat molt bé la pròpia història;
som un país, i ho direm malgrat
la seva deshonesta cridòria
eixida de la goluda panxa del brau
que amb el banyam ja ha fet massa sang....

Tossudament hem teixit el nostre fil,
tots som Ariadna i Teseu.
Aviat, ben d’hora, caurà el minotaure.

(zel, seguint Josep)

Fronteres del Temps

Busques de tu i de mi
guaiten amb binocles l'esper
sense precs d'ésser país.

A frec d'escalfors, mans,
que llavoren trams de groc
entre la conradissa i el fems que put.
Trams assignats, per celebrar la distància
de qualsevol instant subsumit...

Anem-hi, si tot sembla del cert.

Anem-hi, si a peu de port
ens ve a cercar Penèlope
prenyada de pàtria.


Fotografia: "Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní". El vuit de setembre esteu tots convidats...

(Seguint la Pilar...)

L'aparador



Alenada alegre,
De sobte,
Camí de la plaça;
Perderen ritme i mesura les passes 
Que, escadusseres, s'aturaren
Davant de  l’aparador.
En connubi es nuaren
Estels i cor,
A la ratlla de l’horitzó
Cristal•lí,
Curull d’esperança i llibertat.
Als ulls la llum, torno
A fer via,
Cap a la veu que m’hi arriba
Devers l’altra punta del carrer
De Santa Maria.




Exigim!!!!

Recomençament.
Homes i dones
enllaçats,
i una veu que clama,
reclama,
 demana...
 I exigeix,
la llibertat!

(seguint la Carme)

S'alcen les mirades

S'alcen les  mirades
de  cara  a llevant,
que  el ponent  apaga
i la claror  se'n va.
Onegen  els  braços
milers  d'estandarts.
De  llevant,  la llum,
la  renaixença del  dia,
l'esperança  nova.
Recomençament


(seguint  la  Zel)

dimecres, 4 de setembre de 2013

somnis al vent

Oneja l’estel
cavalca el vent
amb ell van els somnis
d’una terra
d’esquena a ponent...
que de ponent ve la guerra


(seguint Helena)


Sentiment d'alçada

Imatge dins Racó català

Prendre l'estel
per la cua, amunt,
llaços som tots.
Permetre d'onejar
al pis més alt l'estrella.

[Seguint Laura T. Marcel]

dimarts, 3 de setembre de 2013

Agafar l'estel



Els somnis ens donen la força per a lluitar,
pujem un damunt l'altreper poder arribar a l'estrella,
fem pilars amb la il·lusió de poder-la col·locar en el nostre cel,
el cel del que penjen girnaldes roges i daurades
i que expliquen una història ben fidel
a l'amor a la terra, a la llengua, a la sang,
que dia a dia no s'arronsa en la lluita
d'aconseguir d'una vegada el nostre anhel.


(Seguint M. Roser)

El pilar

Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès: Monument als Castellers


La il•lusió s’enfila.
El sacseix a l’ànima
De l’hora que s’atansa.
Aixoplugada,
Sota l'estel de llum
I quatre raigs de sang,
La força del pilar.


Tot seguint la il·lusió de M. Roser Algué

CANT  D'ESPERANÇA

Llaurarem la terra amb l'arada dels sentiments;
l'adobarem amb la il·lusió dels nostres cors.
Sembrarem les llavors dels nostres somnis
 les regarem amb llàgrimes de joia.

El temps passarà i el sol i el vent,
faran florir les plantes més nostrades.
Un cant, un himne a la bella florida...
 Ens darà els fruits de la llibertat!




M. Roser Algué Vendrells ( seguint totes les petjades que vaig trobant pel camí...)

Rosa i esclat de l'Anton



Arrossegaré la nit plena de petons
com llençol brodat que tapa
la carn rosada d’íntima nuesa.
Boirina serà el llençol que balla
al compàs de mans inquietes
que volen descobrir
la grandesa de la princesa.
Fluirà el neguit
en les muntanyes i plans
i, en la llauraó,
la pollegana buscarà
la fèrtil terra.
......................................................Anton

(seguint la terra  de la Montse)

dilluns, 2 de setembre de 2013

MANS DECIDIDES

Aquesta terra erma
d'arrels mil·lenàries,
necessita mans decidides,
per fangar-la i ser ferma.





diumenge, 1 de setembre de 2013

Fangar la terra


Fangar la terra
quan l'estiu s'acaba.
Retrobar les llavors,
tu, jo, nosaltres,
sota els estels
cada matinada.

[seguint Helena Bonals]

I les adobarem d'amor


Imatge dins el bloc Fotos des de la Segarra

Camps agostats,
principis de tardor,
fred ostracisme.
Però joia de viure
per les llavors perdudes.

[seguint la Carme]

Ja nafrats




Ja nafrats,
de tantes llances  que ens malmeten.
Amb el cor estripat,
però  amb l'alegria del coratge
i amb molt  de  seny...
Bastirem arran de terra,
fonamentarem amb  les mans,
plantarem llavors
i les  adobarem d'amor.
D'amor  a la llibertat  i a la terra.


PD:  seguint-vos  a  tots,  amb  l'agraïment  i la felicitat  de tenir-vos  aquí...

Declameu versos


 Miguel Menassa




Perquè naixen dels estels
perquè no hi ha més certesa
perquè no moren
declameu versos sense nafres
o, ja nafrats,
declameu versos.

Pla de vida


Fotografia: "Identitat". Roure de Can Codorniu. Sant Sadurní D'Anoia.


Pla de vida


Talment ho vaig contemplar
i, no era un somni.
Érem molts que anàvem a trobar-les...
Sí amb el cor apoquit, però amb molt de seny,
sense fúries.
Que no es contradigui l'estatge a les mans,
la semblança d'una suor freda.
Filosofar desembala futurs
i, sembla trivial invocar a Llull
fent carena, entorn al desconhort ben serrat
d'aquest arbre filosòfic.
Declameu versos sense nafres,
com els d'aquells que són feliços perquè creuen
i, que no ens enganyin més a l'orella,
que jugar net també pot ser filosofia...

 

Vies i camins

Londres 31 d'Agost 2013   Foto de l'Ara.cat

Inventant camins enllaçats i enllaçades
de mans, rima i prosa i paraules....
plantarem cara als caníbals
plantarem llavors de futur.

Refent, desfent i construint vies
envers la nostra capacitat de decidir
plantarem espigues daurades
plantarem baules de carn.


Caminem junts ,plegats ,diversos
i plurals amb un objectiu semblant

Plantarem somnis reals
plantarem independència. 

Endavant


I ara, enclavats com estem,
ningú ens farà caure.
Dempeus, amb les mans enllaçades,
sentint vibrar el clam a les plantes dels peus.
Bastint arran de terra i amb la mirada clara.

Contra els corsers de la por


Damunt nostre ha caigut tot el pes d’una història
gairebé ens hem cregut que som pocs els heretges
d’una secta cruel d’assassins,  venjatius i maldestres
una nafra enquistada i hereva del mal...
Caiguts a les xarxes de l’etern caçador
cal ser guardians de la pròpia memòria...
i lluitar, mossegar i deixar-hi la carn amb la força del cor.

Acabarà aquest estiu enduent-se les miques
de molts valents amb ses forces minvades.
Enmig la foscor, caníbals corsers ens vigilen...
Ni que sigui plorant, estripem-nos del cor
bocins de llum per bastir una gran torxa
i amb un pas endavant, tots alhora,
cremem ja per sempre botxins i conxorxes,
que segueix empenyent-nos el foc de la sang
i ara sí, ja es hora d'encetar un nou camí,
endavant!

(zel, inici fosc per cercar llum)


Google analytics

Llicència Creative Commons