dimarts, 31 de desembre de 2013

El camí serà cert

Tots disposem de dues
canes d'avaluar.
Però jo en llençaré una,
voldria poder
mesurar a tothom igual.

La pau només serà pau
I la violència, violència.
Que no cal que ens confonguem
Amb insensates barreges.

I sense perdre el somriure
Que ens acompanya fa dies
Seguirem la nostra via.
que el nostre camí  és  cert
si  nosaltres  volem que  ho sigui.

tres milions

Tres que van sempre plegats
mirant estrelles del cel,
per camins de vent i sorra.


Tres milions que anem plegats
mirant els futurs insondables
per camins i pedregars
amb les ànsies incansables.

La fel de l'ira ens torna ingrats,
i és sentiment que no ens fa amables
volem una llum certa, 
que estem tips de tants miratges.



De fet érem tres, un mateix 
i a cada costat, la mà del company
i la força de l'anhel...

dilluns, 30 de desembre de 2013

Adéu, sense recança




Tots disposem de dues
canes d’avaluar.
I ara que ets a punt d'anar-te'n,
em voldria no equivocar.
 
No condemnar-te
pels mals dies passats;
ni situar-te en altar
que no et pertoca.
 
Voldria cloure't,
sense haver de fer balanç;
acomiadar-te sense pensar:
què tinc ara i què tenia abans.

Dir-te: "adéu, gràcies per tot;
marxa sense recança,  
en el cementiri dels anys, descansa.
No et jutjo, per així no jutjar-me".

LES DUES CANES

LES DUES CANES

Tots disposem de dues
canes d’avaluar:
segons com dius que penses,
ets honest o malvat.

Amb subjectius criteris,
amidem gent a pams.
D’acord amb ells, si mates,
ets assassí o sant.





(en el darrer  dilluns de l'any,  la  darrera  setmana Espriu  a les Itineràncies)

divendres, 27 de desembre de 2013

Venim a prínceps





Dreçats captaires,

sense plors ni temença

venim a prínceps.
Envalentits pel sentiment,
deixem la prosa.
Tocats per la passió,
ens fem poetes.
Analfabets com érem en l'amor,
pensem, sobtadament,
que ens hem fet mestres.
I ens entreguem de ple
a una emoció que ens pren,
sense mesura.
I ens fa captius d'un bes.
Deixem de ser prudents,
i trobem l'horitzó mirant uns ulls.
Agafats d'una mà ens sentim valents.
                                 Ja no vivim d’almoines.
                                 No mendiquem afecte pels racons.
                                 I esclaten dins el pit mil emocions,
                                 escrites amb les lletres dels seus noms.

ELS TRES MAGS

Tres que van sempre plegats
mirant estrelles del cel,
per camins de vent i sorra.

Carregats de polsim màgic
d'il·lusions de la mainada,
que espera l'oportunitat
de fer possible el somni desitjat.

dimecres, 25 de desembre de 2013

NOMS



No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por

Els noms no fan les coses i la por
ens pot vèncer del tot , perdudes
les nostres il·lusions, per això proclamo
avui que fa mil·lennis una parella amb un nadó 
fugien, sense por , amb prudència,
per poder dir-nos els noms i els verbs
les potents expressions de l'amor .....
Els noms com llibertat, amistat, bonhomia
independència, empatia són aquests 
La por , la que ens volen inculcar 
la foragitarem , com un pastor espantant el llop
com un nadó atemorint l'imperi romà 
Bon Nadal !

dilluns, 23 de desembre de 2013

Truquen a portes

Truquen a portes
d’oblit. Desempresonen
llum, ales, aire.

No trucaré pas  aquesta porta.
Tanco les portes de tots els oblits.
Em desempresonaré d'ells.
I  podré anar  a retrobar  l'aire,
i m'amararà  la llum de l'alba.
I ens creixeran noves  ales,
per  anar  ben enllà, 
on veurem espais  de llibertat
i  crearem nous  camins
per  recórrer, lentament.
Com si  passegéssim.


Nosaltres tots, castellers

 
Aquesta  setmana  no  he  posat cap vers  en vermell.

Que  cadascú  triï  els versos  que més  li  plaguin...  per  escriure  el seu  poema.











Nosaltres tots, castellers 
 
S’aixequen torres
en esborrats vestigis
de mortes danses.

Truquen a portes
d’oblit. Desempresonen
llum, ales, aire.

Nua bellesa,
nom sol enllà del nombre,
esclat de festa.

Volem la força
dins l’ordre perfectíssim
de la mesura.

En equilibri,
molt lentament ens alcen
castells de somnis.

Seny, no podríem
acollir-nos per sempre
al teu refugi?

Dreçats captaires,
sense plors ni temença
venim a prínceps.

Homes, la mida
del món, rompem silencis,
triomfs, abismes.

Agermanem-nos
sota l’esplendorosa
pau d’un llarg dia.

Per servir l’únic
senyor que tots triàvem:
el nostre poble.

divendres, 20 de desembre de 2013

L'arbre tranquil.

No t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Fulla a fulla,
va construint paisatge, 
arbre a arbre
es fa espès el bosc.
La brolla perfuma el camí
que condueix al cim
on la seva soca ferma 
espera serena, madura, 
la visita i l'abraçada 
del qui necessita sentir
la força de la terra, 
l'energia de la natura viva,
la saviesa que corre per dins seu. 



Aquesta imatge del Salvador Espriu està feta amb totes les fotos del mestres, nens i nenes d'una de les escoles que porta el seu nom, com a homenatge en aquest 2013 Any Espriu.

dimecres, 18 de desembre de 2013

CLAM

Per sort de tots nosaltres
no t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Ni permetis que et malbaratin la vida
en aquest present precari,
ni t'oblidis de defensar els teus drets.
La nostra veu al carrer trencarà el silenci
i desfarà lleis imposades,
que ens arraconen sense futur.


dimarts, 17 de desembre de 2013

De la teva terra

No t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Les  arrels t'alimenten
de la teva  terra
en treuen el suc.
El tronc  és  la força,
la pinya,  el castell
d'on surten les  branques
de molts  de  sabers.
No oblidis que l'arbre
ben cuidat  i net
traurà flors  i fruites.
I  assadollarem...

No t'oblidis mai... Joan Fort Homenatge a Salvador Espriu

No te n’oblidis ni mai me n’he oblidat.
Per això el vaig regant cada dia
Llegint tot el que puc en català
―blogs i poemes, és clar―
Escoltant la Ràdio Nacional
Afligint-me de les barbaritats
Que es fan perquè demà
No sigui esponerós com jo voldria
―i molta gent com jo també ho fa―.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 17 de desembre de 2013.

Una llibertat guanyada




No t'oblidis de l'arbre de l'alta quietud;
la nostra identitat és aquest arbre,
aquell des del qual et contemplo.
El de branques fortes,
que creixen fermes buscant la llum;
el de fulles verdes i joves.
Aquell que des de dalt del turó
t'observa i t'acompanya,
mentre fas el camí que t'ha de dur a la llibertat.
L'arbre que coneix els teus avantpassats;
l'arbre que acollirà aquells que t'han de succeir.
No l'oblidis.
I quan assoleixis allò que reclama la teva dignitat;
quan les teves fronteres siguin fetes de braços de la teva gent,
i no sentis que t'envolten cadenes;
puja fins aquí dalt i cobreix-me,
d'una estelada de groc i vermell;
que onegi una llibertat guanyada.

dilluns, 16 de desembre de 2013

Que entri la llum


Que entri la llum
i ballin les fulles.
Abrigui el solet
el cau tan bonic.
- No t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Cova falaguera.
Una branca menuda
ens faci de casa
on aturar el vol
quan som abatuts,
i una piuladissa
d'ocellets ben tendres
ens porti volant
mentre alcem mirades,
amb un aleteig de parpelles
pel sol que enlluerna,
provant d'arraulir-se
a l'escalf dels teus ulls.

De les branques

No t’oblidis de l’arbre

de l’alta quietud.
Ni de les branques que es vinclen
sota el pes de flors i fruits.
Recorda qui ets i quina llengua parles
agafa't a les arrels i embruta't les mans
amb la terra que ens fa viure i sentir
No t'oblidis de l'arbre
del pi de les tres branques
escolta la remor de les fulles
pentinades pels vents d'independència.
No t'oblidis de l'arbre 
i tampoc del bosc , quietud i pau
seran nostres si podem dir en veu alta
el que volem . 

Per sort de tots nosaltres

PER SORT DE TOTS NOSALTRES


No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud.
Si les arrels asseques,
també t’agostes tu.

No deixis pas de veure
el camp on has nascut.
A terres més llunyanes
mai no seràs ningú.

Mai no defugis la llengua
dels teus pares, perdut
en falsos brills de somnis:
esdevindries mut.

diumenge, 15 de desembre de 2013

Penso en les alegries


Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m’alegres la vida
ja no tinc cap mal.
No penso en les tristeses
que el cor pugui tenir.
Penso amb les alegries
que al teu costat tingué.

                           Imma Cauhé

dimecres, 11 de desembre de 2013

Amb tots els teus mots





Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
amb tots els teus mots
ja em sabré estimat.

Brillaran ardits
en l’aire clar de primavera,
lliures a la fi,
agosarats com aquell primer somriure
que tu em daves,

i encara amb energia,
no en dubtis,
quan tu no hi siguis,
poeta,
el dia després.
.....................................................Jordi Dorca

Somriures enllaçats



Només  amb  un somriure  
que em facis  tot passant,
l'alegria  perdura
del matí  al foscant.
Farem una cadena
somriures  enllaçats.
Avui comences tu
jo començo demà.

Google analytics

Llicència Creative Commons