dimarts, 27 de novembre de 2012

Inclemència (de deomises)

[seguint la Imma Cauhé]


Vine a buscar-me, rosa nascuda del somni,
Acompassa les nostres vides per ser lliures
I t'oferiré un nou jóc per respirar, desviure's
Pels llavis aliens i lluitar contra vils dimonis.

Vine a entrellaçar-me els dits i sabré on rau
La felicitat i el plaer d'escoltar l'onatge junts,
De no claudicar davant de res i cosir amb punts
De sutura el rastre de la inclemència, d'estimar.

Vine a buscar-me, rosa nascuda del ver desig,
Llisca dins meu i guarim-nos tota ferida oberta
Per l'existència, i tindràs el meu cor per sempre.

Vine contracorrent si cal, i serem un únic trepig
En aquest passeig cap a la llibertat, cap a l'albada
Que ens trobi sota el mateix sostre, estimada Anna.


d.
(Lluís Servé)

Seguirem...



Si rodes i rodes
tornes al lloc,
les mans agafades,
ferms els cors.
Caminem somniant
que el món és bo
cerquem l’esperança
que serà millor.
Tu i jo i vosaltres
hem de fer-ho junts
recollir-ne les brases
i obrir-nos els ulls.
Separar els núvols
que ens mostrin el cel,
cuidar de la terra
que tant estimem.
Oblidar rancúnies
que no fan cap bé
avançar cada dia
és el que podem fer.

seguint: Pilar

Símbol

 
 
Donem-nos la mà,
ballem units en l'empatia,
sentint els batecs
en un sol cor.
Enderroquem el recinte
que tanca la raó
que ens mou i ens commou,
tot ressaltant entre les fulles mortes
el símbol que s’ha fet perenne
i navega a quatre vents,
en el trànsit incansable
de múltiples veus
que avui dansen a l'uníson.
Som la teia,
cremem la fullaraca!
i continuem fent via
fins al dia en què el que anhelem
s’haurà fet palès.
 
 


Google analytics

Llicència Creative Commons