dissabte, 17 de novembre de 2012

Àgapes (o Espècies exòtiques)(de deomises)

[seguint en Xavi Vidal]


En els teus llavis, les espècies exòtiques
Que em recorden la infantesa, la tendresa
Que exhales i m'insufla ànim als membres.

Creixo a l'empara de la minestra necessària
Per suportar l'absència, l'abundós plat que sustenta
I multiplica constantment la fam per devorar-te,
I, en dejú, t'espero per obtenir les àgapes promeses.


d.

Aromes de la infantesa




Em porten a la cuina
els aromes de la infantesa,
uns alls tendres, crepiten a la paella,
com únic condiment d'uns esclata-sangs
que porten el gust de la terra.
No els cal cap espècia.

Bon profit, degustem l'essència
de la senzillesa.

L'escorça dels dits

L'escorça dels dits arrelats dins el somni
del despertar i el dormir , bons auguris!
somiem desperts que la llum color safrà
ens tenyeixi la vida ......
per un ralet de safrà servem la infantesa
ho podem tot com quan érem criatures....
El dia s'ha llevat gris i el safrà condimenta
un dia nou fet d'espècia, sense farsa  

Diòptries (o Càlida)(de deomises)

[seguint la fanal blau]


Comença el dia.
Miops, a les palpentes,
Els dits s'aferren
Al jóc del teu cos càlid,
L'auguri de la vida.


d.

Ara que ja tothom dorm


Ara que ja tothom dorm,
un udol de gossos, rabiosament entendrits,
proclamen la nit.
Hi ha qui fa silenci
i el reclama.
Màgic auguri d'escalf
i llum color safrà
mentre el desig s'entortolliga.

Els dits, aferrats a l'escorça.


seguint-vos

Google analytics

Llicència Creative Commons