divendres, 16 de novembre de 2012

Nous auguris





Deixe les despulles dels meus temors
sota la carrasca centenària,
junt a la font d'aigua argentada.

Menat per la llum ambarina
dels teus ulls de mel, camine
lliure de lligams en la nit estelada.

Penetrat per la dolçor del teu alè,
trenque els vells encanteris
en aquesta nit primigènia.

Dolça nit de màgics auguris
d'un demà sense paranys,
on començar de nou ... la vida.

(seguint deomises i zel)

Sense and arms

Sense més armes que braços, cames, cor i pell
premo fort el gallet i disparo petons com batecs i faig diana
en la densa i corpòria tendresa del viure ....

Que no cal res més que abraçades per derrotar les penes
ni millor arc de triomf que els braços oberts....

I podem construir un nou món només amb un somriure.... 

Panòplia (de deomises)

[seguint la zel]


Còmplice, no hi ha destorbs en la nit que ens pertany,
Que ens protegeix amb la vesta dels somnis reals,
Que ens augura un futur on la veritat derroca el fals
Mot i el desig efímer, i ets consol contra el pretèrit plany.

Benèvola, no hi ha lloc entre nosaltres per al parany
De la mentida, ni mirarem l'ombra del trasbals
Si entrellacem els nostres dits i travessem el balç
De la distància amb fermesa i encarant-ne el seu guany.

Mel·líflua, no hi ha res que aturi l'urc de ser-te company,
Ni vergonya que eclipsi la joia de cercar nous guals
On passejar sota la panòplia d'un amor etern de tan segur.

Magnànima, no hi ha hivern que impedeixi que el nou tany
Neixi en el brancam esponerós, que em vincula a tu,
D'aquest arbre que ens protegeix de la intempèrie i dels mals.


d.

fidel


no hi ha destorbs ni paranys
que puguin desfer l’encanteri del teu somriure
al llarg dels anys no ha deixat de seduir-me
la dolçor dels teus ulls, color de mel
càlid abric que em lliura de tots els freds
per molt que a fora es lliurin guerres amargues
et tinc a tu, la meva cuirassa, 
sempre fidel


imatge de google
(zel, seguint l'Elfri, i també la Carme)

Arrapada

Arrapada a la pell del teu cos amic
com una capa fina dolça de mel
no hi ha res que em destorbi...

En l'infinit dels besos , somriures que brollen
calideses i humitats sobre catifes de flors


Arraulir-se

Una foto  de l'Enric

M'arrauleixo en tu,
sadollat  el desig.
Protecció  infinita
i abrigall  de tendresa
per sobreviure els  dies.
Mentre  canvien els  colors
de cada fulla que m'envolta.

Crisàlide

 
 
De matinada,
m’acaricia el somni
el murmuri del teu alè.
Neix en tu el meu dia,
em desperto,
m’arrauleixes;
esborrem la nit obaga
que feu invisibles els anhels.
De matinada, sóc crisàlide
i neixo transformada en brisa,
que desplega les ales,
en la seda del teu tacte.
 
 
 
Tot intentant seguir la Fanal Blau
 


D'aquí a no res





D'aquí a no res,
xiularà un nou dia.
La nit diu que se'n va.

De matinada,
-sol i ulls-
fan pampallugues
entre el brancatge
dels somnis.

seguint el silenci de l'Elfreelang i la M. Roser

Google analytics

Llicència Creative Commons