dimecres, 14 de novembre de 2012

Racons


Devorem-nos.
I amb les mans ben obertes
busquem les corbes més càlides.

Mans tendres i ossades
que van  buscant els racons
on és més dolç estimar-se.

El nostre amor 
i el desig, delerosos, 
jugant s'empaiten.

seguint Deomises

Àvida constància (de deomises)

[seguint la Joana]


La mel als llavis
Quan la nit ens envolta
I ens embolcalla
Amb aquesta avidesa
Constant de devorar-nos.


d.

llum

I des de dins la llum
espiant el frec dels cossos.
De colors, fruites sucoses de tardor.
Mel als llavis,
com dolces abraçades
abans que la nit ens embolcalli.
Sols. Tu i jo.

( seguint en Xavi Vidal )

(seguint Zel)

Amb la teua tendresa
has portat la llum
a la llòbrega cambra
d'avui, d'atmosfera vella i reclosa;
has portat l'aire nou
de l'aleteig d'una il·lusió futura
al feixuc pas de l'ara;
has obert una finestra
per on emprendre el vol
per cercar la llibertat enyorada.

Xavi Vidal

suau

Amb la suavitat que flueix dels teus dits
m’has dibuixat al rostre núvols de petons
has modelat els plecs dels meus ulls cansats
amb la tendresa flonja dels núvols
que dibuixen els infants

(seguint Carme)

Segona versió: Tu

(Versiono  el mateix  poema  que he escrit abans, agafant  el tu  de la Virgínia)

Tu,
promeses  a les puntes  dels  dits,
i figures de fang  
flonges  com els núvols.

Modelarem els  cúmuls
per somiar  de nou.
Núvols en forma de cor, 
núvols en forma de flor,
amb la suavitat  de la tendresa.






Una  fotografia  de la Pilar.

TU...









Cada racó de la teva pell
és un mar d'infinites gotes
de desig...

No abandonaré

















Una  fotografia  de la Pilar



No abandonaré  el somni
que em vas  regalar una tarda
com una dansa dels dits
que llegien silencis  amagats
a les meves  espatlles.

Un somni fet  de  núvols  i de fang,
d'un fang que sento  esmicolar-se
entre els minuts, amb  impotència.

No l'abandonaré, aquest somni!
Recolliré  els bocins
per  modelar-lo de nou
amb  figures  diferents
potser més petites o potser  més  belles.

No sé quants tresors podrem guardar-hi,
però sé  que, 
sempre, 
per petit que sigui
hi haurà prou  espai
per enquibir-hi  
la immensa tendresa.

Transparència (o Milícies)(de deomises)

[seguint la M. Roser]


Si em dónes un somni, no esperis que l'abandoni
Amb la primera adversitat que es presenti, el glop
Amarg de les paraules negres com la gola del llop,
Que mossega i bufeteja; només farà que m'esperoni.

Si m'ofereixes la vida i l'amor sincer, et serviré
En safata d'or el cor, l'ànima, els llavis, les carícies,
I allistaré la veritat i la transparència a les milícies
De la seducció per ser-te amant i amic al teu recer.

Si vols la felicitat, t'ompliré la copa de l'existència
Amb jornades de joia i àpats de tendresa i somriures,
Converses i mirades per mitigar l'asprivesa i el plor.

Si em dónes un somni, vetllaré perquè sigui presència
També quan despertis, perquè t'adonis que som lliures
Del llast del passat i podem viure, junts, en Pau, tu i jo.


d.

Google analytics

Llicència Creative Commons