diumenge, 11 de novembre de 2012

Romanço d'amor


Si n'eren dos  amants
sota  una llum ben blanca.
Tan blanca  com la pell
que  tots  dos estimaven.
L'amor  era en el cos
i la pell dins de l'ànima.
Besaven cada vers
s'escrivien  els besos.
Els  amants  s'han trobat
i ja no es volen perdre.
Silenci  els du l'amor
però el temps  no els  canvia.
Els camins tant  diferents
el seu desig unia.
Fugien del seu temps
engrunaven les  hores.
empaitaven els dies
s'explicaven històries.
Trobaven un racó
lluny de brogit i noses
s'amagaven de tot
i florien les roses.

Llavors  lliures  i sols
sense dir  cap paraula
es  besaven de nou
amb una força estranya.

(seguint  la llum blanca del Barbollaire  i també  en Miquel Martí Pol,  adaptant  el final del seu Romanço)

Llum blanca

(Pollença)

Sota la llum blanca
resplendeix el teu cos,
bell com una matinada.

Sota la llum blanca
la teva pell
en nits incendiàries.

Sota la llum blanca
el desig,
el plaer.

Sota la llum blanca,
com el misteri d'una fada,
l'estimada.

(Tot seguint Zel. Perdoneu-me la gosadia de repetir el mateix dia...)

Binibeca

al carrer dels somriures còmplices
ella passeja fits els ulls
en els racons de les parets
i les mirades lluents
al carrer dels tresors amagats
recull sospirs que sent a la pell
pessigolleig de sol i sal
al carrer dels amors compartits
estimar és segell de cada pedra
llum blanca de goig

(Zel, seguint el poeta)

I en arribar la tarda...

Souvenir [CCXIII]
(Barbizon)

T'he deixat les pistes,
secrets suaument escrits als carrers.

Darrera les finestres
els detalls,
com joguines fràgils i belles.

I, en arribar la tarda,
amb el cansament del joc
a la rialla,
et diré a cau d'orella,
com qui acarona la besada:

T'estimo.
T'estim.
T'estime.

Tres

Seguint-vos,  cantireta,  deo,  Anton...


Dos més dos  és u.
Vine...
Sumem tot els dosos de l'amor.
Cada dia.
T'estimo tres  vegades.

ARITMÈTICA PINTADA.... aquarel·la

    1 .- JOVENESA
1 .- VELLESA

2.-  ESTIMA
AMOR
AJUDA
SOLIDARITAT
COMPRENSIÓ
I  ES POT SEGUIR SUMANT EN L'ARITMÈTICA...
..........
La Mª  Roser Algué Vendrells ha dit :
I si cal sumar jo hi afegiré:

                          RESPECTE
TENDRESA...

Làmpada legítima (de deomises)

[seguint la cantireta]


Ella, múltiple rosa inmaculada,
Ella que era una lámpara legítima

Nicanor PARRA.


Vine, torna, quan hagis acabat de sentenciar el comiat.
No sé viure amb la llosa dels teus records quan marxes;

Tampoc amb l'absència que deixen els teus besos amorosits.

He plantat tot d'arbres al llarg del camí que ens separa,
I l'empremta de la pluja ens vincula en cada nou retrobament
Com el ressò de la carn primigènia en la terrissa del càntir.

Torna, vine, lliga les cordes invisibles d'aquesta febre nostra
Al voltant dels mots que t'inventi, que ens hauran de servir
Per entendre'ns en la penombra, quan hagi esdevingut falena,
Un cop més, en detectar-hi el teu esguard de làmpada legítima.

He delirat per tu en llargues nits de cels serens, reclamant el diluvi,
En la ingent
enormitat d'un llit soliu, que mai no s'abasta de tan eixut,
I no hi ha síl·laba pronunciada que no es tenyeixi de la teva essència;
M'engoleixes el dèbil seny entre les arenes movedisses dels teus llavis.


d.

TOT DOS ÉS U



Tot dos és u:
l'ull, la boca, el cos.

En cada dit que divideix,
el deu veure l'endeví,
i l'amaga. I en cada dent,
parella, que en caure sobre el perill,
es fa hermètica,
u.

Perquè dos més dos és u,
perquè així en diuen amor...

Seguint deo...

Google analytics

Llicència Creative Commons