divendres, 9 de novembre de 2012

TEOREMA DE LA FELICITAT

BY LAREKI
PER FELICITAR UN MATEMÀTIC QUE HA FET 50 ANYS...

Les paraules 

desfermen les incògnites 
de la força d'un sentiment. 
És el nostre factor comú. 
Amb la paràbola dels mots, 
vull fer d'aquest instant un límit infinit. 
Un logaritme sincer 
només per fer-te calcular 
que em signifiques part del tot.
Un número escrit a la pell, 

una comparsa de xifres.
Perquè la vida 

és la suma de moments magnífics
elevats a la màxima potència.
Felicitats!!
                       VIRGÍNIA

Metàfora



Ens recordarà, la rosa
guardada entre les pàgines d'un llibre,
que es marcí quelcom més que paraules.
Potser pensem llavors
que ni el mar ni el cel són blaus,
sostraient al poema
la metàfora dels noms
que pronunciàrem.


Tot seguint la Carme: Ens recordarà la rosa



Per revertir-nos

Hi ha un mirall que  s'ha trencat.

Absent  dels mots,
absent de la quadrícula.

I  espero...  

Dins el joc de reflexes que van i vénen.
  
Desvio amb precisió
la llum  i el traç  de cada gest.

No sé  si mai més el mirall
duplicarà el desig.

Sé que cada espina ens recordarà la rosa.
Per  revertir-nos.


(seguint  a  deo, Pilar  i cantireta)

SÓC SALAÇ



He recollit el suc del llavi.
N'he fet cullera.

    La duc endins, amor, 
com el mos, com el tret
per a revertir-te.

Sóc salaç.

Seguint deo.

Recíproca demència (de deomises)

[seguint la Pilar]


A doll. Aquesta
Manera d'estimar-nos
Serà recíproca
Mentre el mirall dupliqui
El desig que ens sustenta.


d.

Reflex

David Herskovitz. Gravat
 
 
 
Davant del mirall,
reflectit al seu fons
el tacte dels teus ulls,
viatjo lluny,
recolzada en el coixí de la peresa.
Col•locada davant meu,
li parlo a aquest jo
que has modelat
i deambulo de puntetes,
en silenci,
pel pessigolleig del record dels teus petons,
segellant-me els porus de la pell.
 
 
Tot seguint a Deomises: "Reflectit al seu fons"
 


Mil·límetres (de deomises)

[seguint la Glòria]


Cada part del meu cos et pertany, vida,
Cada batec, cada riu que imaginis,
Cada ombra que la llum als seus dominis
Engoleix, tot record que no s'oblida.

Cada illa que descobreixis serà
Nostra, reialme de la subtilesa,
Cada tresor que hi trobem, una empresa
Nova per poder construir el demà.

Cada espina ens recordarà la rosa,
Cada balç tindrà el cim de la muntanya
Reflectit al seu fons per avançar.

Cada part del meu cor ja no reposa
Si em mires amb el desfici que guanya
Mil·límetres al seny, combat en va.


d.


PS: cada riu que imaginis duu la melodia que caldria escoltar-se mentre es llegeix aquest intent de sonet...

Google analytics

Llicència Creative Commons