diumenge, 28 d’octubre de 2012

...i traicions

els llavis s’omplen de dolçor
i tanca els ulls, sotmesa...
no veu la mirada tèrbola que fuig
i es mira l’altra, balanceig de malucs
que criden ànsies
i el mateix desig que dóna
s’esmuny pels ulls al racó de les ombres
i tanmateix, encara abraça ferm
aquella que ja és vençuda


(Zel, seguint el camí dels petons)


De besos....

De besos i besades
petons potxonets petoners
en la flama del cor
l'espurneig pessigolleja
i els llavis s'omplen de dolçor....

(intent de seguir-te Carme)

País de besos

Estic perduda 
en el país dels besos. 
Vacil·lant flama, 
tot just frego els teus llavis 
i espero la resposta.

República venèria (de deomises)

[seguint la montse]


Avui s'atura
El temps en els teus llavis,
El foc més tendre.
Som fills del pleniluni
En el país dels besos.


d.

PLENILUNI

El temps es revolta,
la pluja trenca el silenci,
el vent despulla l'ambient
de velles promeses.

L'arbre mil·lenari xop i nu
espera el pleniluni
per mudar de color
amb noves fulles.

I el vent altra vegada




I el vent altra vegada
esculpeix núvols al cel,
escampa les espeses boires
i ens empeny cap al gran fred...

Bufa fort, pentina brancams i fulles,
s'emporta a l'aire escombres de bruixes,
s'estampa amb soroll contra els vidres
i fa tremolar fustes i  frontisses
al cau profund de vells enyors.

Xiula, espanta,
i el vent altra vegada
transporta sorra,
transporta pols,
xiula, i ens fa reviure hores de por.

Rei del bosc a la tardor.
I el vent altra vegada
xiula, i ens fa reviure hores de por.


                                (seguint Zel)





blanc

Flocs de neu s’esmunyen entre els seus cabells,
ja blancs, i es desfan
degoteig d’aigua ja poc freda, amb l’escalfor
del seu alè càlid,
que alena entre els dits, i mira el cel, encara gris
però enllà es veu l’ull
i diu, segur que ha entrat el fred, i el vent altra vegada
i el gos udola

(seguint l'Elfri)

I després de mudar-se...

I després de mudar-se calla
vestit de garlandes despentitat
amb la cabellera al vent , tot mudat
amb un somriure als llavis...
dibuixat amb flocs de neu i cristalls
de color blau ....
( tot seguint fanal blau)

I després es muda





Atura el vent
que ha fet trescar els arbres;
la lluna retira aviat,
que està cansada.

A l'horitzó,
el sol es desvetlla cruixit
de tanta dansa.
Treu el nas gelat,
per un cel color rosat,
com si fos flor.
I després es muda.

seguint la Laura T.



Dama de la nit


L'espectacle comença:
negra nit fora d'hores,
llums al rerefons
i soroll.
Llamps i trons,
i de cop bufa el vent,
sense compasió,
fret i a tota canya,
gelant l'ambient
i obrint el teló a la dama de la nit,
La Lluna, 
que contempla impasiva el show,
que sembla riure's de tots nosaltres
que no ens sabem moure sinó en la rutina.

(Seguint la Fanal Blau)

Google analytics

Llicència Creative Commons