dijous, 25 d’octubre de 2012

Abril

El meu mes és l'abril,
al bell mig de la primavera,
i amb les seves aigües mil,
regant d'il·lusió els camins
per florir sense descans
el següent mes, el maig.
L'abril és la festa, la nostàlgia, el record...
d'aquells versos humits,
de les finestres grises,
de l'avui la jaqueta i demà l'escot,
dels fogots dels joves,
del avui vinc i demà hi vaig.
L'abril és l'essència,
l'ingredient imprescindible,
la noia dolça,
l'abril ets TU.

Maig

Dels  mesos  més fugissers,
ara  recordo  aquell maig.
Ple de somnis  i desitjos
tan breu  com un despertar.

L'important


Puc haver una rosa blanca.
Una rosa roja
es pot creuar
en el meu camí.
Però el mes d'abril és fugisser,
no en trobaré cap més.



[seguint els dracs de Zel]

sang

Els meus delits de pàtria -ja ho deien els poetes-
vénen d’un somni antic, molt vell,
camins solcats de sang i runes,
vençuts i desnonats, perdent totes les lluites

Ens hem fet grans llepant-nos les ferides
talment com gossos, sols i desficiosos
cridant contra ignorants, erms de sentiments
sabent que ens volen orfes de terra i captius
avars ignorants, ens miren despectius
curulls d’odi, ens trepitgen, rancuniosos

No saben, insensats, que tenim a la mà
un pom de flors precioses fetes d’esperança i plors
i el darrer alè a punt per, si cal,
tornar a adobar la terra amb sang, morir matant
i véncer tots els dracs del món.

(seguint Deo)

Pàtria (de deomises)

[seguint l'Elfri]


Enmig de cròtals
Desitjo la princesa
De rulls perfectes.
He despertat del somni
També amb delits de pàtria.


d.

Google analytics

Llicència Creative Commons