diumenge, 14 d’octubre del 2012

lluna



és fosc a fora
la lluna té un rosec
serà un matí fred

(seguint fanal blau)

Ara que es fa fosc





Ara que es fa fosc,
nusos de llum
i vestits de mots,
despullarem el silenci
per amanyagar-nos.
Un abecedari disposat
a la dansa de la nit.
No és un miratge. 

seguint en Joan i novesflors

Esclat




L'atzar cremava.
Del teu pas lent em queda
l'esclat. Miratge?

I, finalment, la nuesa ens atrapa
amb l'èpica de l'avidesa de viure.
No és un miratge: és la força infinita!
No és un camí incert: és el futur!
Així, nus de tot, lluminosos,
correm amb l'energia que ens dona l'amor,
assedegats de besos, de carícies, de paraules,
assedegats de tot allò que va més enllà de la raó
i entra dins de l'instint animal de futurs imperfectes
amb un devessall de notes frenètiques,
de realitats precipitades i inevitables.
Finalment, atrapats en la nuesa dels mots,
fluïm com un raig de llum
fins als límits infinits de l'univers
i-na-bas-ta-ble!

Si no esperés el dia...


Si no esperés el dia...

Desig  d'esclat
o potser miratge.
Sageta de foc
entre  dues  ribes.
Del teu pas  lent
ja em sento  nua.





Robant  gairebé tots  els  versos,  més  que seguint:  Galionar, Glòria, Barbollaire i  Anton

ANELL I DIT... boli ràpit


Havia d'arribar la culminació...
 L'instant inefable, esperat...
 L'esclat del desig que es plasma.
 Al fi i al cap
 la nit no seria nit 
si no esperés el DIA. 

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons