dilluns, 8 d’octubre de 2012

mots al vent

Traiem la pols de l’armari
dels vells mots
que no són morts, només dormen...
posem-nos el vestit de mudar,
fem nostre el ritual de l’antigor
resposta al repic de campanes
és diumenge
agafem-nos de bracet?

Airegem les paraules eternes
el passeig de les proclames
l’onejar dels desigs
el vol dels mots lliures...
i que el vent els escampi
mentre els vells s’ho miren
asseguts al banc de sempre
el sol i el cel de testimonis

(zel, seguint Fanal Blau)

Reguem-la amb vi


Reguem-la amb vi,
la paraula.
Empolainem dues copes de raïm,
mel de tardor.
Abillem-nos pel poema.
Ni que només fem
un petit tast de mots vells
o novells per estrenar.

seguint novesflors

La deu de la paraula

Monet




Ets deu de la paraula per a la boca
que cerca la mel fresca, inexistent.
Només el mot
només el mot potent la fa fluir
i la fa dolça, l'aigua
i refresca la mel
i tot és vell i tot és nou alhora.
Veus?
El paper era erm a la vesprada
si el regava la deu naixien flors.

Nou més U

Fes.
En cada còrrec d'aigua
un nou mot.
I en cada mot
la mel que hi naix.

Ets nou més u.
Ets deu.



Fluir

Abans de rendir-me
correria el món:
 els gorgs i torrents,
els rius i rieres
per trobar la llera
on arrela el desig.

 Onejar de llum
d'inquieta harmonia.

Tot just el fluir
d'una transparència.

Cap somni és balder





Cap somni és balder 
si hi posem zel.
Prou que ho saps.

A la llera del riu
s'alcen decidides
les veus del desig.

Fimbreig de llum.

seguint la zel

Google analytics

Llicència Creative Commons