dilluns, 20 de febrer de 2012

Innocència (de deomises)

[intentant seguir la cantireta]



R. B. R.
(el motiu del poema, al comentari)



Ona mare,
Dolça empara
Del matí,

M'aclapara
L'aigua ignara
Del destí,

El verí
Que reclama
Una cama
Innocent.

Ona clara,
Quant cal témer
Si el dol crema
El present?



d.

ONA


Ona mare,
amb braços que allarguen 
la vida a la terra
amaro la sal,
m'aferro a la pell,
i et duc endins si mores,
tot torna a mi, 
tossuda, vertical.

Seguint deomises

Inèrcia (de deomises)

[intentant seguir l'Elfri]


Bressol i inèrcia,
El pit matern perenne.
La mar m'abraça.



d.

Ona ( seguint ...)

Ona entossudida , persistent
sense aturar-se proclama
incansablement la seva veu
Ona rere ona i no s'amaga
persevera i torna sempre
a fer el camí cap a la platja
Ona vaivé, ona persona
ona , cel, i barca sense rems
ona fidel , ona que juga com un nen

Ona tossuda
que mai no es cansa
va i ve vora teu
de nit i albada.

Afèresi nostàlgica (de deomises)

[intentant seguir la montse]


Observar el núvol.
Potser esperar la pluja,
L'aigua glaçada.
Desfer-me de la vetlla
I, de nou, no trobar-te.



d.

INCERTESA

Esperar la paga
per arribar a final de mes.
Esperar l'entrevista
per començar a treballar .
Esperar la pluja
per abonar els sembrats.
Esperar la collita
per recollir els fruits.
Esperar un cop de sort
per no perdre la casa.
Esperar poder decidir
per ser lliure.
Esperar el trasplantament
per seguir vivint.
Esperar que broti la planta
per fruir de noves flors.

Final de la jornada

                                                         (Seguint Deomises)
El dia ja va de baixa
la llum s'apaga poc a poc
la terra descansa
el silenci comença a imperar
el sol s'amaga
i tu esperes aquell moment
i deixes que t'acariciï al tard.




Íncola agrícola (de deomises)

[intentant seguir les floracions diverses (zel, Carme, M. Roser)]


Segueix el sol, que floreix.
Atrapa'l entre pètals de groga
Bellesa, heliotropi majestàtic,
Amb la calma de qui coneix

El pas del temps i l'espera,
La quietud i la brisa, que voga
Entre un mar de color, extàtic:
Ja ha tornat la primavera.

Segueix el sol, el moviment
Més bell que puguis somniar,
I deixa que t'acaricïi al tard.

Seràs llagut d'aquest mar,
Ocell del cel per poder niar
Entre els núvols, eterna sement.



d.

floreix el sol



floreix el sol a l'avançada

enmig del gèlid camp, ple encara de rosada

massa fred, però minva

mentre creix el color de l'esperança

i fuig alhora el cant de la innocència

aquella creguda de justícia guanyada


(seguint Ma Roser)

zel


Floreix  l'hivern
fins i tot  al capvespre
de blancs  i grocs.

Google analytics

Llicència Creative Commons