divendres, 17 de febrer del 2012

seguint camins de nostàlgia

nostàlgia del respecte que ens teníem,
i ens tenien
nostàlgia de la il·lusió del demà
que ja hem perdut
nosaltres, que ja sentim nostàlgia del passat
sent encara, com som,
dels pocs que
podem viure amb una minsa llibertat
nostàlgia de ser, de ser...només de ser...

Nostàlgia ( seguint la Montse)

Dels somnis i els núvols
que es desfan
Dels malsons que vivim
i vindran
De la nostàlgia de ser
infants

MALSON


Ara en la quietud de la nit
els records desfilen disfressats
de llum i foscor.

Així a poc a poc
acluco els ulls i
m'endinso en el somni.

Sento la veu de la mare
que m'atura el malson
amb cançons de bressol.

SENSE PRESSA


La teranyina dels teus besos
es vessa en els meus versos.
Me la menjo mentre et sil·labejo,
mentre la presa (tu) cobejo.
Sigues meu, rendeix-te.

 Seguint la Isabel

La llum...

(seguint deo)



M'atura la llum amb què encara em guies,
m'atura la salabror del vent que fuig,
m'atura l'enyorança que pinta tot el gris
i m'atura el sol, trist, que s'amaga de la nit.
Com les teranyines aturen el vol dels mosquits.

Bitàcola (III)(de deomises)

[Intentant seguir la M. Roser Algué Vendrells]


Cel i mar en el teu nom,
I seré grumet i grua,
La postil·la en la bitàcola
De voler amarrar-me a tu,
Record vívid, heretgia
Contra la notícia d'ésser
Llunyana des de fa dies...

Amunt, vers la plenamar,
El cor neda i sobrevola
Mil paratges impregnats
Amb el teu cos bell, present,
La platja que ha obtingut
La teva nuesa en flor,
La llum amb què encara em guies...



d.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons