dilluns, 13 de febrer de 2012

PERSISTÈNCIA

Ahir era visible
tenia feina, casa, família.
Avui estic desemparat
ho he perdut tot.
Ara sóc invisible
però tinc projectes.
Demà seguiré insistint
no vull perdre els somnis.

Insistència (de deomises)

[Intentant seguir, novament, l'Anton]


En la invisibilitat, lluito contra gegants
Esdevinguts molins, contra homes que giren
L'esquena a la paraula i a la mà estesa,
Contra el món que no coneix la necessitat
De la disculpa o de l'error, ni del dubte.

En la insistència, clamo al cel que segueixo
Endavant, viu, que respiro aquest aire càlid
Que bleixa aquest que m'ignora, aquell que gosa
Tapiar amb silencis irreals les frases alienes.

En l'estrofa, recullo la calma i la paciència,
Els fruits que han madurat lentament en l'arbre
De l'espera i de la generositat, en la bonhomia.

En la invisibilitat, m'adono que encara continuo
Amb vida perquè sóc eludit per l'home visiblement.



d.

EN EL DUBTE.... aquarel·la de l'Anton


Seguint a Fanal Blau 
.............
13 – 2 – 12
En el dubte
floreix la conversa...
Ales que esbocinen l’aire
que després es recompon.
Clou el dubte
al miracle de la realitat,
esfera de nous designis.
Pensarós rumio,
puc dubtar de la realitat
o sols de les veritats ?

Fragmentària, enigmàtica (de deomises)

[Intentant seguir la fanal blau]


Qualsevol dubte trenca els núvols,
Trontolla la terra i es transforma
En somnis fràgils mai no abastats.

Has sabut interrogar els arbres
Quan la calma ha tornat al bosc
En suportar la tempesta? Vola
Enllà, el cel té les respostes.



d.

Visible



L'aleteig que batega
esbocina qualsevol dubte.
Trenca els núvols,
i es fa visible.


(seguint la Pilar i la Carme)

Gàbia (de deomises)

[Intentant seguir la Carme]


I m'embolcallo
En un vol de bellesa,
A prop dels núvols.

No hi ha fronteres
Ni fermalls ni cadenes
Quan et sents lliure.



d.

Invisible



















Invisible,
en aquest  desig  de ser.
Cap forma no em defineix
ni cap paraula es fa meva

Invisible,
per qui no té  ulls
ni mans  ni ales.

M'enlairo  en un vol  de bellesa
acompanyat  d'ales càlidament properes.
I sóc, en la immensitat, un batec  més.
Visible com un ocell  en el cel blau.


Invisibilitat



Invisible,
sento que ho sóc, a voltes.
Una idea mancada de matisos
a la qual se li han difuminat els colors amb el temps.
Transparent en la llum,
enfosquida en l'ombra;
sense contrastos, sense volum, sense forma.
Tan sols la veu,
que neix en un fil que s'esfilagarsa,
apunta cap a la imatge
diluida en la rosada que vol néixer
i, de vegades,
deixo de ser invisible i sóc un vel
que oneja en l'aire.
Es converteix en ocell i s'enlaira.

A la platja




(Seguint deomises)


Com ones que mai fineixen
que sempre venen i van,
m’acaricien amb tendresa
van sempre xiuxiuejant
els teus versos amorosos,
aquests que jo espero tant,
els que sens dubte em dediques
i a mi tant feliç em fan.
Els teus braços em rodegen
i m’aixequen com volant...
ja deixem que ens regui l’ona
que la mar vagi cantant
que de jaç faci la sorra
i tu i jo seguim flotant.

Google analytics

Llicència Creative Commons