dimecres, 1 de febrer de 2012

Esperant


Espero i enyoro
les grans abraçades
aquelles que em daves.

La brisa, ja em calma,
sento el teu aroma
que renaixent torna.

Obro la finestra,
la teva figura
dibuixa la lluna.

fotografia de la red.  poema Imma


(segueixo a la Roser)
FLORS
( intentant seguir deomises)


Flors del matí
cobertes de rosada,
flors del migdia
el sol les ha daurat,
flors de la tarda
gust de pa amb xocolata,
flors del capvespre
tornassolades, belles,
flors de la nit
alegren el meu llit...

M. Roser Algué Vendrells

Migratòria (II)(de deomises)

[Intentant seguir la Carme Rosanas]


Un cop més tornes,
Passes de llum, esparsa
Flor de la tarda.
I deixo els rojos llavis
Teus en la meva gana.

Cruïlles vàries
Cap als teus braços,
On emparar-me.



d.

Des de la finestra


Des  de la finestra  alena, només
el meu sospir...
Aquest sospir  com aire nou
que m'explica un cop més.


Sento la pluja freda
que  ho banya  tot
ànima endins,  la deixo entrar
i no em gela  el cor
la puc  sentir i  em  reviscola.


Hi ha un cel llis, ras, gris,
sento la fredor que cau
silenciosa
el fumeral de la xemeneia veïna
acarona la teulada.

Com si fos aquí, sento
bordar el gos sense delit
sembla que flaira l’aire
Des de la finestra alena només
el meu sospir.




(imatge de Google) seguint Montse i Rafel






RODA QUE RODA



Foguera de llum
vola el vers fumejant,
escampa la seva màgia
i floreix de nou el poema.

Paraules en la cendra


(Seguint la Isabel)

Seràs la llum,
mirada de foc
que espeternega
en mots abrivats.
Més resto atuït,
quan desapareixen
les teves paraules
com cendra en el vent.

De la fredor a la calidesa


(Seguint la Laura T. Marcel)




De la fredor a la calidesa
omplint la sala d'aromes i espècies,
la llar, a la cuina, de llenya
i la teva mirada de foc, arreplegant tendresa.

Pujaré escales amunt
com puja, sense passes, el fum:
seré ja fantasma. I tu, la llum.

Eriçant la pell

(Seguint a la Pilar)

El gebre sobre les fulles,
l'ànima encongida,
el cor callat,
la joia reprimida davant
l'enboirinat paisatge.
Ni respirar fins a casa.
I llavors, esclat tèrmic,
reviscolar-se,
treure ja l'innecessari abric,
desprendre's de les capes,
fins l'última, fins la nuesa
que eriçant la pell
mostra el punt d'inflexió de la fredor a la calidesa.


Brodat



Seguint a la Carme


Finíssims fils cristal•lins
reclamen la unió dels llavis
que es separen lentament,
eriçant la pell,
fent-los sentir la dolçor
de més  brodats en la boca

Síntesi (de deomises)

[intentant seguir l'Helena Bonals]


Hi ha suficient temps per resumir
Tota una vida de paraules i imatges,
Per deixar a la intempèrie idíl·lics paratges
On la joia de viure és melangia de l'ahir?

Hi ha, potser, camins que cal travessar
Amb ferris peus de plom i passes fermes
Per evitar tristors eternes i llàgrimes ermes
On la clemència ni existeix ni vindrà?

Digues-me, amor, amor, hi ha prou existència
Per abastar la passió que avui m'ofrenes
I no caure en l'ombra del silenci i l'absència?

Tindrem dreceres per evitar el trànsit ingent
D'un rebombori que suma noves denes
Al rosari fosc d'enyorar-te en tot moment?



d.

Pas zebra


Inici i final,
blanc i negre,
llum i foscor,
empatia i abstracció,
clàssic i barroc.

El terme mig,
la síntesi,
sempre
inaferrable,
invisible.

[seguint Elfreelang]

EL BES

Seguin..a Pilar.


L'angoixa la desperta
ha estat un somni,
al costat el seu marit
la besa.


Abraçada




Seguint a l'Anton

S'abraça al marbre,
el xiuxiueig del record,
que llagrimeja.
Dura és la queixa,
del tendre bes de l'amant
que la desperta.

Cintruénigo (de deomises)

[intentant seguir l'Anton]


Subtil besada,
Cabells negres de negra,
Clara atzabeja.
En terra estranya aleno
Núvols, flaire de mare.



d.

JAU EL MARBRE


1 -2 – 12
Jau el marbre rosat
vel transparent cobrint-lo.
Protecció? Subtilesa ?
El vel, boira que acarona
somnis i records. Fantasies
que es desclouen amb el contacte,
amb el bes protector, subtil.

AROMA/ A ROMA

Gotes de perfum en la pell:
paraules d'ell,
mots d'ella.
Llatins, dins circs,
es fan ratlles d'insomni
a la pell. Aroma a Roma.

Cor de poemes



Lliscaven el mots,
s'obrien pas al golafre món
 de la nit i les tenebres.

Eren veu i silenci,
eren màgia, eren so;
són, ara i adés, cor de poemes...



Van surar  els  llavis,
sense  gairebé  tocar-se,
mentre lliscaven  els mots
que acaronen l'ànima
i  escrivien,  amorosos i rebels
tots  els  tresors per descobrir.



T'escriuré amb traç de llum,
mentre el lliscar dels mots
et duu el perfum de la tinta
que escriu la teva pell
en els fulls del desig,
amb lletres d'or i argent.
Com un tresor a descobrir.
Temps de flors [XXVIII]
No era pas la flor,
sinó la llum del teu bes,
qui surant lleument
em perfumà la boca.

La flor d’estaca
si la natura envegen
sobresortiran.

Sota el cel





I és el dolç balanceig
de la roda del temps
que ens dibuixa la rima.

És el vent, és la brisa,
és el fred de l'inici de febrer
que ens recita a l'oïda poesia.

És la nit, és el gest,
és el mot, el silenci i la vida
que reneix -és el temps- sota el cel...



(seguint zel)

blancs i muts

amb un molt de fred i un poc de neu


s'han badat les flors
dels ametllers


(roda la roda del temps)


muts que ja no ho són


els blancs pètals s'han tret la son


i onegen bandera de pau, blanca...


(camins que ja hem caminat persistents en la memòria)





(seguint les dues princeses i en Deo)

Dissipant la cendra

Fotografia deFanal blau



 

Han florejat els lliris dins la negror del temps
la nit és ben de nit
el dia un vel de cendra i el camí resta ocult
celat entre basardes.
Però jo us dic i em dic i esprem la voluntat.
No hem de témer la vida
desarrelem la por
l'alè de poesia fecunda les paraules
amb potents crits de blau.
Amb els colors del mar tenyirem la foscor.

Poètica (de deomises)

[intentant seguir l'Elfreelang]


Comença, com qui llisca per sendes de gel,
Una nova aventura amb estrofes lligades
Al sentiment aliè que ens agermana.

Vindran esperances i desigs, joia i anhel,
O tristeses compartides. Mai endebades.
Les plasmarem en torns mentre duri aquesta gana
De fer cadenes amb baules belles de paraules.



d.

Inici i final

Tot inici acaba
tota fi comença
com la flama
que s'apaga
versos renascuts
de la cendra.
In itinere les  itineràncies
canviaran o mudaran
però mai emmudiran

Inici


Prest, aquest  any
han florejat  el lliris.
Volen desvetllar
amb els seus crits de blau
els ametllers que dormen.

Google analytics

Llicència Creative Commons