divendres, 30 de novembre de 2012

Vívida presència (de deomises)

[seguint la Carme]


Vine, acosta't, límit de tots els meus limbes,
Llum del primer raig de sol del matí, braç
Estès a la fidelitat de la promesa, dona tenaç,
Mare amorosa, que encens el foc i no el minves;

Vine, apropa't, escalfor perenne del meu jaç,
Alenada que m'ajuda a combatre les timbes
De desesperança, record tangible dels nimbes
Que porten la pluja, esguard pletòric i veraç;

He deixat els meus somnis, per una estona,
I m'aixoplugo en la teva veu, cel ras i alberg,
Terra fèrtil i inundació per al meu cor de sitja,

I eixamplo el camí de la pell, que ja no perdona
La demanda de carícies, ni del teu cos soberg,
Per a la teva benvinguda: tot dins meu et desitja.


d.

4 comentaris:

  1. Gràcies per els teus sonets plens de vida, d'amor de poesia.

    ResponElimina
  2. deomises, et seguisc amb unes lletretes de comiat d'aquesta roda.
    Gràcies a tots, he gaudit i deprès d'aquesta experiència. Fins aviat. Ara vos deixe que em vaig a Ulldecona i hi seré incomunicat durant uns dies.

    Xavi Vidal

    ResponElimina
  3. Fins la propera itinerància, deo!
    Una abraçada!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons