divendres, 30 de novembre de 2012

Tamborinant sobre el teclat.


(seguint Carme i deomises)


El full en blanc i el gris cervell bullint
de paraules. Paraules que vessen,
que emprenen un viatge fascinant
pel sistema neuronal cap a l'exterior,
algunes es perden pel camí, però,
fent-te regirar els budells;
o provocant un tic nerviós a la galta,
mentre et fa arrufar el nas;
o arribant al més llunyà de les extremitats,
on et provoca una curiosa reacció:
els dits de la mà, posem l'esquerra,
tamborinen sobre el teclat,
mentre els peus porten el ritme
d'una melodia sorda.

El full en blanc i jo cerque unes paraules
que expressen la meua alegria
per haver participat a les itineràncies,
unes paraules poètiques
que expressen la meua pena
a l'hora del comiat.

Amigues, amics, adéu!, fins aviat!

4 comentaris:

Google analytics

Llicència Creative Commons