dimecres, 14 de novembre de 2012

Segona versió: Tu

(Versiono  el mateix  poema  que he escrit abans, agafant  el tu  de la Virgínia)

Tu,
promeses  a les puntes  dels  dits,
i figures de fang  
flonges  com els núvols.

Modelarem els  cúmuls
per somiar  de nou.
Núvols en forma de cor, 
núvols en forma de flor,
amb la suavitat  de la tendresa.






Una  fotografia  de la Pilar.

4 comentaris:

  1. Amb lo canviant que son els núvols !!
    A corre amb els dits i mans
    que no s'escapin ja abans
    de fer promeses a cirros i cúmuls.
    Molts desitjos son nuvolada
    que rèten pluja acompasada
    ........................ anton

    ResponElimina
  2. Amb la imaginació, podem modelar els núvols amb totes les formes de les coses que ens siguin més plaents...i podem fer i desfer...

    ResponElimina
  3. Gràcies per donar-li unes formes meravelloses als núvols.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons