dijous, 15 de novembre de 2012

salpar

Ha salpat la teva barca a destemps
mentre el meu cel era clar i predecible
arribo al port per seguir-te,
i no hi ets...
i clamo als vents que desfermin l’ormeig
que em lliga a aquest llast que oprimeix
el meu delit de sentir-te,
ha salpat la teva barca a destemps
i em deixa només el desig de tenir-te.


(zel, seguint Anton)

7 comentaris:

  1. Ai. que les amarres de l'estima
    devien estar cordes corcades
    i el vent i les marfugades
    han calat... i ara tens boirina.
    ............... Anton.

    ResponElimina
  2. Ai. que les amarres de l'estima
    devien estar cordes corcades
    i el vent i les marfugades
    han calat... i ara tens boirina.
    ............... Anton.

    ResponElimina
  3. Et seguiré, zel, en una estoneta...


    d.

    ResponElimina
  4. LLástima que moltes vegades la barca salpa masa aviat i deixa només el desitg.

    Poesia molt maca.

    ResponElimina
  5. M'agrada molt el ritme lent del primer vers...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons