diumenge, 11 de novembre de 2012

Romanço d'amor


Si n'eren dos  amants
sota  una llum ben blanca.
Tan blanca  com la pell
que  tots  dos estimaven.
L'amor  era en el cos
i la pell dins de l'ànima.
Besaven cada vers
s'escrivien  els besos.
Els  amants  s'han trobat
i ja no es volen perdre.
Silenci  els du l'amor
però el temps  no els  canvia.
Els camins tant  diferents
el seu desig unia.
Fugien del seu temps
engrunaven les  hores.
empaitaven els dies
s'explicaven històries.
Trobaven un racó
lluny de brogit i noses
s'amagaven de tot
i florien les roses.

Llavors  lliures  i sols
sense dir  cap paraula
es  besaven de nou
amb una força estranya.

(seguint  la llum blanca del Barbollaire  i també  en Miquel Martí Pol,  adaptant  el final del seu Romanço)

7 comentaris:

  1. Preciós i emotiu seguiment...
    Em tempta seguir-vos, ni que sigui a casa meva!

    ResponElimina
  2. Fanalet, segueix on vulguis, aquí també ets a casa teva.... ja ho sap, oi, administradora?

    ResponElimina
  3. T'he seguit a la meva manera... encara que no sigui casa meva :)


    d.

    ResponElimina
  4. Gràcies, deo... per seguir, a la teva manera, com cadascú a la seva.

    ResponElimina
  5. Un amor molt bonic, aquest que fa florir les roses...

    ResponElimina
  6. Besaven cada vers
    s'escrivien els besos.

    Oh... preciós...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons