dijous, 1 de novembre de 2012

Reflex

Reflex tan desitjat
de versos sobre l'aigua.
Improvisa  el llindar
d'un ara que és  etern.
Fulles  daurades
com mots  que m'acaronen,
flors  violetes 
com carícies que em parlen.
I el cel sempre  present
per  fer volar els  poemes 
entre el  blau i el verd.
I  sempre, el meu  amor
perfumat  de poesia,
xop de pluja  de la nostra nit.



(Seguint  la Pilar, la  Laura i en Barbollaire)

5 comentaris:

  1. Vítrica custòdia

    Vinc, xop de pluja,
    Per retrobar-te els llavis
    -Bes que ens vincula-:
    Deixaré que em vigilis
    El món perquè no el perdi.


    d.

    ResponElimina
  2. Que sempre tinguis mots que t'acaronin i carícies que et parlin, Carme...

    Com seguiu els poemes si encara no n'havia sortit cap, jo he agafat el teu títol... o és que es poden veure els que estan en espera?

    ResponElimina
  3. M Roser, és que no programem mai els poemes. Ahir va ser una excepció.

    El Barbollaire i jo som administradors del blog i per això els podem veure quan estan programats.

    Els seguim sempre un cop estan penjats.

    ResponElimina
  4. Tenir un amor perfumat de poesia, és un amor amb majúscules!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons