dissabte, 24 de novembre de 2012

PIANO, PIANISSIMO



La tecla menor.
Polsa-la. Sent com canvio
somriure per mà òrfena,
com la seva germana malda
sota la fusta noble en crear un ressò.
Talment dues imatges en mirall,
en valls i en comes paral·leles
correm, ens interrompem 
i atabalem el cap de la corda polsada.
I ara, podria ser qualsevol quequeig
tornar coll esvelt l'ànec amb l'ofec
i el so que sura, com pedra,
de la fusta, de la mà. De Déu.

Seguint, amb molta estimació, l'Elfreelang...

4 comentaris:

Google analytics

Llicència Creative Commons