divendres, 9 de novembre del 2012

Per revertir-nos

Hi ha un mirall que  s'ha trencat.

Absent  dels mots,
absent de la quadrícula.

I  espero...  

Dins el joc de reflexes que van i vénen.
  
Desvio amb precisió
la llum  i el traç  de cada gest.

No sé  si mai més el mirall
duplicarà el desig.

Sé que cada espina ens recordarà la rosa.
Per  revertir-nos.


(seguint  a  deo, Pilar  i cantireta)

6 comentaris:

  1. Dolça, trista i profunda nostàlgia, esmicolada en els reflexos bocinejats dels versos.
    Gràcies!

    ResponElimina
  2. Ara et podràs emmirallar en cada trosset de vidra de la trencadissa...

    ResponElimina
  3. Segurament que per als prepotens el que se'ls esbocini el mirall, deu portar-los un plaer immens,... ja que es poden veure multitud de vegades i els deu pujar fins la líbido... trobar-se que per tot arreu s'hi veuen ELLS... Anton.

    ResponElimina
  4. :D, Anton... Jo prefereixo els bocins de dos multiplicats per centenars :)

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons