dilluns, 26 de novembre de 2012

Pàtria (o Vèrbola i cridòria)(de deomises)

[seguint en Xavi Vidal]
 

Anna, de vegades la felicitat també rau en el camí.
En les giragonses del destí i en el somriure de l'alba,
Quan recomença el dia, quan hi ha la possibilitat
De despertar al teu recer, o quan cal esperar i enyorar-te.

De vegades, l'estel que seguim no es distingeix enmig
De la foscor de paraules que fan mal, i tot és tenebra
I silenci, murs alçats per traçar línies paral·leles lluny
De dits entrellaçats per a la lluita conjunta, i es desespera.

De vegades, la vida és més fàcil del que diuen i coneixem,
I una mirada anul·la la vèrbola maliciosa de cruels llengües,
Emmudeix la cridòria de corbs, i pensar en llavis és esperança.

De vegades, per sempre em sembla un interval de temps massa breu
Per a l'amor que et professo, per a l'abast del vincle si em beses,
I res no ens frenarà a partir d'ara, ni el pas ferm de la pàtria, Anna.


d.
(Lluís Servé)

1 comentari:

  1. Sempre és bo de veure una visió positiva de totes les coses, fins i tot dels llargs camins ... i algú que penso que la vida és més fàcil.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons