diumenge, 4 de novembre de 2012

Paral·lel

Fluint  paral·lel  a la vida
se li esborren els dies.

La perpendicular  
li punxa massa

Desorientat 
cerca  la tangent
com l'única  sortida.

7 comentaris:

  1. Un reguitzell de poemes molt geomètrics, esperaré que canviïn de tendència...

    Espero que trobi aviat la sortida,
    potser seguint alguna espiral...

    ResponElimina
  2. mmmmhhhhh!! Massa quadriculat tot...
    ;¬)***
    Crec que et segueixo!

    ResponElimina
  3. Ui, que bonic, i que geomètriques esteu!!!

    ResponElimina
  4. Obrir portes que ens facilitin la sortida d'un cercle que no ens du enlloc, és deixar que entri l'aire nou.
    M'agrada el teu paral·lelisme. ^0^

    ResponElimina
  5. Estic molt en l'ona matemàtica...del sentiment més infinit

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons