dijous, 15 de novembre de 2012

Marina




M’inunda les retines
la imatge de l'arbrada
doblegada pel tacte dels alisis.
Se’m fa difícil creure
que la canvia, la modifica,
 la doblega;
la retorça com l’esquinçall d'un velam,
a l’hora que sosté
unes gavines que passen,
com si fossin estels.
Les eleva, les baixa,
les fa fer cargolets;
es podria pensar
que estudia el moviment.
Sobre ondulacions atapeïdes,
avança l’eco
del murmuri del mar.

Composició a partir dels Alisis de Deomises

3 comentaris:

  1. Una preciositat de poema que a mi, m'inunda el pensament!
    Preciós, Pilar.

    ResponElimina
  2. Gavines que passen com si fossin estels!!!!

    Els estels del dia!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons